Dunes- Walvis Bay

El camí ha estat molt llarg i les carreteres no estan asfaltades, però en aquesta zona el paisatge és màgic i sobretot canviant

 En Xevi fa una foto del desert

   

  Pel camí

    

    Tant avui com ahir pel camí hem vist estrussos i ramats d'onix. 

dunes vermelles de Sossusvlei

   

    

Cap a les dunes

Després de passar dissabte i diumenge a Windhoek reposant i passejant, avui hem llogat un cotxe i hem anat sud cap a les dunes de Sossusvlei. El camí ha estat d'un paisatge espectacular, canviant cada pocs kilòmetres, molt muntanyós, nosaltres circulavem pel pla i estavem envoltats de muntanyes vermelles no massa altes, que en el darrer tram s'han convertit en dunes petrificades. Era la tarda i hi havia molts núvols, veiem descarregar la tempesta davant nostre, donant uns colors extraordinaris al paisatge, vermella la muntanya quan hi tocava el sol, el cel, blau, gris i blanc, i el terra, groc d herba seca o amb tons verdosos. Hem gaudit com mai

Ara estem acampats molt a prop de les dunes i demà a la matinada anirem a veure sortir el sol

Estem a Namibia

Des de la frontera amb Botswana fins a Rundu vàrem haver de anar amb autostop, doncs no hi ha tranport públic, ens vàren pujar uns aduaners que tenien el dia lliure i anàven a ciutat. Vàrem veure un parell de ramats de girafes pel camí.

Rundu es al costat d'Angola, només els separa el riu Okavango.

Ens han sorprès els pobles-ciutats namibians, al costat de la carretera hi ha uns grans centres comercials i serveis: bancs, hospital, escola i unes poques cases, la gent viu en mig del camp en granges, molt allunyats els uns dels altres.

De Rundu vàrem anar a Grootfontein, per viatjar d' lloc a l'altre a la sortida del poble els cotxes que fan de taxi esperen i quan esta ple se'n van. Les distàncies que hi ha entre poble i poble de moment són d'uns 200 kilòmetre, però es fan en un moment ja que les carreteres són bones, rectes i semidesertes.

A Groofontain no vàrem trobar allotjament i en taxi vàrem haver de fer uns 12 kilòmetres per arribar a un lodge.

Va ser un lloc ben curiós, una finca molt gran amb moltsm animals: vàrem veure zebres, impàles i diferents classes de cèvids.

Avui pel procediment habitual hem arribat a Otjiwarongo. Aquest és una mica més gran, vol dir que encara te més centres comercials. Hem dinar en un supermercat Spar on hem triat el menjar, han pesat el plat i allà mateix hi ha taules on serveixen begudes i altres.

Tornem a estar en un camping, aquesta vegada al centre.